“MMM… estava pensant en la indescriptible onomatopeia quan vaig crear la fragància. Darrere d'aquell so, aquell murmuri, pronunciat gairebé internament, subjau un món de plaers amagats que va més enllà de les paraules…." Romano Ricci

Guiada per la poesia i l'emoció, la nova fragància femenina de Maison Goutal explica la història d'un retorn a les arrels a Grasse, la ciutat dels tarongers i el bressol de la perfumeria. Le Temps des Rêves és un passeig per aquesta ciutat de mil tarongers amargs, on la fundadora Annick Goutal aprendre per primera vegada a tocar les escales olfactives. Destil·la la fragància assolellada, tendra i nostàlgica del tarongina, emblema de la dolçor de la vida sota el sol mediterrani. Com un somieig sobre els orígens del perfum.

Des del capvespre fins al clarejar, la nit i les seves múltiples facetes són la inspiració dels intensos contes de fragàncies de Goutal. Un aroma cosmètic empolsat com una segona pell tan suau i sensual com un mocador de setí.

Saborosa fragància com un caramel de violeta o la dolçor d'una antiga barra de llavis.

Inspirada en un ambient d'artistes intel·lectuals, la fragància evoca la immersió en una vetllada d'excepció. Una nit singular a l'ambient art déco que reuneix escriptors excèntrics, pintors cèlebres, cineastes i fotògrafs de mirada audaç. Un cercle privat on les converses enginyoses es barregen amb els esclats de rialles i on les espelmes parpellejants es reflecteixen als vidres.

Just després de la tempesta… L'aire es torna més càlid, enaltint la fragància de flors banyades en rosada, que desprèn un suau i plàcid baf. Una silueta apareix magnetitzada per aquest estel tan sensual.

Annick Goutal voler rendir homenatge a la seva filla. Feia temps que volia associar rosa i pera. Isabelle Doyen volia recrear la imatge de la casa de la seva infantesa, quan el sabor de les peres que prenia tenien una mica de les roses que brollaven al costat de la perera.

Annick Goutal voler rendir homenatge a la seva filla. Feia temps que volia associar rosa i pera. Isabelle Doyen volia recrear la imatge de la casa de la seva infantesa, quan el sabor de les peres que prenia tenien una mica de les roses que brollaven al costat de la perera.